L'actual crisi
ambiental també és una crisi de la civilització. La societat, amb tots els
recursos culturals i tecnològics de què disposa, no ha estat capaç d'aturar la
degradació del planeta. Ja a mitjan segle XX, Murray Bookchin, pioner de
l'ecologia social, considerava que l'acció humana és el factor principal de la
transformació ecològica i reivindicava, per tant, el paper de les persones en
la resolució dels problemes ambientals, sovint amb arrels en el passat
(colonialisme i postcolonialisme, entre d'altres) i amb conseqüències greus de
desigualtat. Aquest llibre analitza la dimensió social de la situació
d'emergència que vivim avui dia, tot aprofundint en els temes que s'hi
relacionen de manera directa (la sostenibilitat, la cultura ambiental, les
economies solidàries, les relacions desiguals, el creixement demogràfic,
l'ecoplanejament i les catàstrofes) i mostrant algunes de les estratègies que
tenim a l'abast per assolir una societat més ecològica, justa, solidària i
feliç.
